Passeu, passeu

Porto tants anys escrivint al bloc que no he escrit mai en paper. Però els blocs també caduquen i a mi m’ha arribat l’edat de l’emancipació. Hi he estat molt bé a bloc.cat, però se m’ha quedat estret i jo vull (voldria) més camp per córrer. O, si sembla massa, només un lloc on estar-me.

www.sarabailac.cat

Passeu, passeu. 



18s comentaris

Lava

És depriment veure tot el que queda a la sorra quan la marea baixa: la pedra amb què sempre m’entrebanco, l’astrolabi trencat, l’ampolla amb un missatge que ningú ha rebut, els petons que em guardaves i el riu de lava que ve de matinada per endur-s’ho tot, per tornar-me cendra.



Comentaris tancats a Lava

Lava

És depriment veure tot el que queda a la sorra quan la marea baixa: la pedra amb què sempre m’entrebanco, l’astrolabi trencat, l’ampolla amb un missatge que ningú ha rebut, els petons que em guardaves i el riu de lava que ve de matinada per endur-s’ho tot, per tornar-me cendra.



Comentaris tancats a Lava

Lava

És depriment veure tot el que queda a la sorra quan la marea baixa: la pedra amb què sempre m’entrebanco, l’astrolabi trencat, l’ampolla amb un missatge que ningú ha rebut, els petons que em guardaves i el riu de lava que ve de matinada per endur-s’ho tot, per tornar-me cendra.

Comentaris tancats a Lava

Lava


És depriment veure tot el que queda a la sorra quan la marea baixa: la pedra amb què sempre m’entrebanco, l’astrolabi trencat, l’ampolla amb un missatge que ningú ha rebut, els petons que em guardaves i el riu de lava que ve de matinada per endur-s’ho tot, per tornar-me cendra.

8s comentaris

El pa sencer




Se’m fan presents a tongades els mars rogencs de carn
melosa mentre t’espero. Badallo com un peix sense bicicleta quan la marea és
baixa. Arriba ara i et rebré amb la galta parada i el cos amanit. Si encara has
de tardar més, em quedaré amb les molles perquè són a la vora i tu no ets
enlloc.

1 comentari

Set vides i mitja




La que parla és una dona que té
el
gran i terrible do de renéixer.

Sylvia Plath

No
en sé d’esperar que la ruleta s’aturi, cada tomb de més que dóna tensa el fil
de cera que em sosté. M’atrapen
el present i l’esperança i em cou tant la incertesa que a estones penso que tan
de bo tot surti malament. Que el fil no es trenqui. Que res no em forci a renéixer. Que tot es contingui. És més fàcil viure les catàstrofes que
pensar-les.

4s comentaris

Cotxe núm. 181.05




Comparteixo
vagó amb el barbut que passeja una bossa vermella amb una inscripció que no sé
llegir i la parella que porta el mateix tallat i les orelles dilatades. Me’ls
miro amb ulls d’estrangera impressionable camí del cau que em fa de casa. De
tanta estona, em semblen còmplices d’aquest moment de volatilitat extrema. Visc
en la intangibilitat d’aquest silenci que, si es trenca, em deixarà espai per
continuar sent i començar a estar.

3s comentaris

Raons que rimen





Avui t’han
vist prendre el sol i diuen que reies, ulleres de maduixa, i que a estones has
cregut que reviure no és retrocedir. Diuen que feies cara de ser una estrafolària
encantadora i que malgrat tot i malgrat tu encara no t’has cansat de jugar a
ser fada a la ciutat dels parells on tu ets senar.

Veure’n la localització geogràfica.

1 comentari

Fals final feliç




La cua dels finals feliços s’ha aturat i no avança. Tot
m’estira cap enrere i jo, que no vull tornar-hi, pico de peu a terra i em
cobreixo el cap. Recordo quan encara no eres doctor en mal d’altura i sé que no
em tocava viure-ho, però no per això enyoro menys el caliu dels diumenges.
Cauen com bombes de plom els vells records que vénen a trobar-me i jo que ni
me’ls miro i els esquivo i crido a l’alto el foc perquè no es noti que a la
llista d’obsessions encara et guardo el primer lloc.

5s comentaris